Maycomb era una población antigua, pero cuando yo la conocí por primera vez era, además, una población antigua y fatigada.
A las nueve de la mañana, los cuellos duros de los hombres perdían su tersura. Las damas se bañaban antes del mediodía, después de la siesta de las tres... y al atardecer estaban ya como pastelillos blandos con incrustaciones de sudor y talco fino. (...)
Entonces la gente se movía despacio. (...) El día tenía veinticuatro horas, pero parecía más largo. Nadie tenía prisa, porque no había adonde ir, nada que comprar, ni dinero conqué comprarlo, ni nada que ver fuera de los limites del condado de Maycomb. Sin embargo, era una época de vago optimismo para algunas personas: al condado de Maycomb se le dijo que no había de temer a nada, más que a si mismo.
Cuando yo estaba a punto de cumplir seis años y Jem se acercaba a los diez, nuestros límites de verano (dentro del alcance de la voz de Calpurnia) eran la casa de mistress Henry Lafayette Dubose, dos puertas al norte de la nuestra, y la Mansión Radley, tres puertas hacia el sur. Jamás sentimos la tentación de traspasarlos. La Mansión Radley la habitaba un ente desconocido, la mera descripción del cual nos hacía portar bien durante días sin fin. Mistress Dubose era el mismísimo infierno.
Aquel verano vino Dill
Harper Lee, Matar un ruiseñor (To kill a mockingbird, 1960 J.B.Lippincott & Co.) Bruguera / Círculo de Lectores 1961 (traducció de B. Porta)
 |
| deltebre 2014 © roser domínguez |
To kill a mockingbird fou publicada el 1960, premiada amb un Pulitzer el 1961, i adaptada al cinema per Robert Mulligan l'any 1962.
Harper Lee no va publicar cap més novel·la, però va passar a la història amb aquest al·legat contra els prejudicis, la violència i el racisme, contra la pobresa i la ignorància dels habitants d'una petita població fictícia d'Alabama, al Sud dels Estats Units, castigada per la Gran Depressió.
L'argument principal és el judici de Tom Robinson, un home negre acusat d'haver violat a una dona blanca, Mayella Ewell i la defensa d'aquell per part d'un advocat blanc anomenat Atticus Finch, vidu i pare de dos fills, l'Scout i en Jem.
Un llibre revelador, que exemplifica la pèrdua de la innocència i l'inici del camí cap a l'edat adulta. Una pel·lícula inoblidable, protagonitzada per Gregory Peck, en el que potser sigui el millor paper de la seva carrera. Dues obres mestres.
A continuació podeu llegir l'adaptació que el guionista Horton Foote va escriure del fragment anterior:
Maycomb era todavía una vieja y aburrida población en 1932 cuando yo la conocí.
El caso es que por aquel entonces hacía más calor. A las nueve de la mañana ya se habían reblandecido los cuellos duros de los hombres. Las señoras se bañaban antes del mediodía y a las tres de la tarde, después de la siesta, y al llegar la noche de tanto sudar y ponerse polvos de talco, parecían pastitas de bizcocho cubiertas de crema.
El día tenía veinticuatro horas pero parecía más largo, nadie tenía prisa porque no había a dónde ir ni nada que comprar, ni siquiera dinero para comprarlo. Aunque recientemente se habia dicho del condado de Maycomb que no debía tener miedo más que de su propio miedo.
Aquel verano cumplí seis años.
Scout Finch / Mary Badham a Matar un ruiseñor, Robert Mulligan (To Kill a Mockingbird, Universal 1962)
L'escriptora va inspirar-se en la seva pròpia vida per escriure la novel·la: el seu pare era advocat, com l'Atticus Finch, ella també va créixer en una poble d'Alabama, com l'Scout, amb el seu amic Truman Capote, qui s'inventava històries per defugir del fet que els seus pares l'havien abandonat amb uns parents, igual que en Dill (Didí a la pel·lícula) el nen fantasiós amic dels dos protagonistes.
L'any 2006, el director Douglas McGrath estrenava el seu film "Infamous" (aquí, "Historia de un crimen") basat en la novel·la de George Plimptom "Truman Capote". Us la recomano perquè a banda d'explicar com Capote (Toby Jones) es va documentar per escriure A sang freda, també apareix la Nelle Harper Lee (Sandra Bullock) havent publicat Matar un rossinyol.
EDICIONS DISPONIBLES
en català (traducció de Xavier Pàmies):
en castellà (traducció de Baldomero Porta)
- Matar un ruiseñor. Barcelona; Zeta bolsillo, 2011
ENTRADES RELACIONADES
Els nens com a protagonistes
John i Pearl Harper ► dia 29: el coratge dels nens
Adaptacions cinematogràfiques:
DAVIS GRUBB vs CHARLES LAUGHTON ► dia 29 | el coratge dels nens
EDGAR ALLAN POE vs ROGER CORMAN ► dia 26 | visites que no s'esperen
PHILIP K. DICK vs RIDLEY SCOTT ► dia 15 | la pluja
JULIO CORTÁZAR vs MICHELANGELO ANTONIONI ► dia 13 | recuperar el to distret
DAPHNE DU MAURIER vs ALFRED HITCHCOCK ► dia 9 | retorn al passat