DIA 25
els primers freds

Un temps, vaig ser un noia de futur.

Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,

recitar de memòria tot Keats.

Però, entrant en les coves dels adults,

em van caçar i vaig començar a parir

els fills d'un home estúpid i cregut.

Ara m'empleno el vas sempre que puc

i ploro si recordo un vers de Keats.

Una no sap, de jove, que cap lloc

no és el lloc on podrà restar per sempre.

També s'estranya quan no arriba mai

aquell o aquella en qui trobar descans.

Una ignora, de jove, que els principis

no tenen res a veure amb els finals.

Joan Margarit, Principis i finals (Els primers freds. Poesia 1975-1995; Proa 2004)


les vistes des d'Hampstead Heath a Metropolis
London 2008 © roser domínguez

les vistes des d'Hampstead Heath a Metropolis
London 2008 © roser domínguez

les vistes des d'Hampstead Heath a Metropolis
London 2008 © roser domínguez

OBRA POÈTICA


ENLLAÇOS

A la pàgina web lyrikline, podeu escoltar alguns poemes recitats pel mateix Joan Margarit:




I al cultural Catorze, llegir una entrevista al poeta.


ENTRADES RELACIONADES

Poetes catalans


► RICARD CREUS: DIA 32: un altre temps