DIA 28
por de gairebé tot

Viernes, 22 de septiembre

(...) Pobre Jonathan. Piensa que estoy susceptible y despistada. Nerviosa e irritable. Lo que realmente pasa es que estoy paralizada, y lo he estado todo el verano. Lo que pasa es que estoy paranoica. Lo que pasa es que a veces me siento tan deprimida que ni siquiera puedo hablar, tan desesperada que me encierro en el lavabo y abro todos los grifos para que no se me oiga llorar. En cambio, otras veces estoy con los nervios tan de punta que no puedo quedarme quieta en ningún sitio y todo se agita a mi alrededor, y al final no tengo más remedio que tomarme una pastilla o un trago de vodka a escondidas..., lo que tenga más a mano. Lo que pasa es que de repente siento miedo de casi todo lo imaginable. Haré una lista.
Tengo miedo de:

los ascensores
los metros
los puentes
los túneles
los sitios altos
los sitios subterráneos
los sitios cerrados
los barcos
los coches
los aviones
los trenes
las multitudes
los parques desiertos
los dentistas
las abejas
las arañas
las polillas peludas
las cucarachas
las pandillas de adolescentes
los atracadores
los violadores
los tiburones
los incendios
los maremotos
las enfermedades mortales (todas las conocidas).

La lista continúa, pero yo soy incapaz de seguir. Es la primera vez que lo pongo por escrito.


Sue Kaufman, Diario de una ama de casa desquiciada, Libros del Asteroide 2010; trad. Milena Busquets (1967, Diary of a Mad Housewife)



Central Park a Metropolis
New York 2010 © roser domínguez


Per aquells que alguna vegada heu estat o esteu un xic desquiciats amb la vostra rutina diària, potser superats per allò que s'espera de vosaltres, i us sentiu temporalment fora de serveius recomano aquest diari.

 
Un dels meus llibres preferits, escrit per una dona, la Sue Kaufmann i protagonitzat per una altra dona, la Tina Balser, mestressa de casa amb gos, marit, dues filles i un apartament a Manhattan davant de Central Park, que aparentment ho té tot per ser feliç però que tanmateix es veu assaltada per unes crisis d'ansietat que la fan començar a escriure un diari per poder entendre què li passa i posar-hi solució.


És absolutament divertit, irònic, intel·ligent. L'únic problema és quan s'acaba, perquè saps que no hi ha segona ni tercera part que et facin recuperar a la Tina, com si no poguessis tornar a quedar amb la teva millor amiga per explicar-li les teves coses...


ENLLAÇOS

Podeu llegir-ne un fragment a la web de libros del asteroide.


ENTRADES RELACIONADES

Escriptores del segle XX

ALEJANDRA PIZARNIK
 dia 17 | voler fugir
DAPHNE DU MAURIER  dia 9 | retorn al passat