Una vez, en una taciturna medianoche, mientras meditaba débil y fatigado,
sobre un curioso y extraño volumen de sabiduría antigua,
mientras cabeceaba, soñoliento, de repente algo sonó,
como el rumor de alguien llamando suavemente a la puerta de mi habitación.
"Es alguien que viene a visitarme -murmuré- y llama a la puerta de mi habitación.
Sólo eso, nada más."
Ah, recuerdo claramente que era en el frío diciembre,
y que cada brasa que moría forjaba en el suelo su espectro.
Ardientemente deseaba la aurora; raramente habría buscado extraer
de mis libros una distracción para mi tristeza, tristeza por mi Leonor perdida,
la rara y radiante joven a quien los ángeles llaman Leonor,
para quien, aquí, nunca más habrá nombre.
Y el incierto y triste crujir de la seda de cada cortinaje de púrpura
me estremecía, me llenaba de fantásticos temores nunca sentidos,
por lo que, a fin de calmar los látidos de mi corazón me embelesaba repitiendo:
"Será un visitante que quiere entrar y llama a la puerta de mi habitación.
Algún visitante retrasado que quiere entrar y llama a la puerta de mi habitación.
Eso debe ser, y nada más."
Edgar Allan Poe; El cuervo (fragment), Obra Completa I, traducció d'Arturo Sánchez (2004, Aguilar / RBA)
london 2008 © roser domínguez |
El director Roger Corman, va dirigir l'any 1963 una pel·lícula força còmica inspirada en aquest poema de 1845. De fet, bona part de la seva filmografía a la dècada dels seixanta, està basada en l'obra d'Edgar Allan Poe. En total set clàssics del cinema de terror, produïts per l'American International Pictures i protagonitzats per l'inquietant Vincent Price (la inoblidable veu de "Thriller" de Michael Jackson).
A continuació podeu llegir el fragment del poema en el seu idioma original, i a la Edgar Allan Poe Society of Baltimore, trobareu el text íntegre:
Once upon a midnight dreary, while I pondered, weak and weary,
Over many a quaint and curious volume of forgotten lore,
While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping,
As of some one gently rapping, rapping at my chamber door.
“ ’Tis some visiter,” I muttered, “tapping at my chamber door —
Only this, and nothing more.”
Ah, distinctly I remember it was in the bleak December,
Only this, and nothing more.”
And each separate dying ember wrought its ghost upon the floor.
Eagerly I wished the morrow; — vainly I had tried to borrow
From my books surcease of sorrow — sorrow for the lost Lenore —
For the rare and radiant maiden whom the angels name Lenore —
Nameless here for evermore.
And the silken sad uncertain rustling of each purple curtain
Nameless here for evermore.
Thrilled me — filled me with fantastic terrors never felt before;
So that now, to still the beating of my heart, I stood repeating
“ ’Tis some visiter entreating entrance at my chamber door —
Some late visiter entreating entrance at my chamber door; —
This it is, and nothing more.”
Edgar Allan Poe, The Raven (fragment), American Review 1845
ENTRADES RELACIONADES