DIA 26
visites que no s'esperen

Una vez, en una taciturna medianoche, mientras meditaba débil y fatigado, 

sobre un curioso y extraño volumen de sabiduría antigua, 

mientras cabeceaba, soñoliento, de repente algo sonó,

como el rumor de alguien llamando suavemente a la puerta de mi habitación.

"Es alguien que viene a visitarme -murmuré- y llama a la puerta de mi habitación. 

Sólo eso, nada más."


Ah, recuerdo claramente que era en el frío diciembre,

y que cada brasa que moría forjaba en el suelo su espectro.

Ardientemente deseaba la aurora; raramente habría buscado extraer 

de mis libros una distracción para mi tristeza, tristeza por mi Leonor perdida, 

la rara y radiante joven a quien los ángeles llaman Leonor, 

para quien, aquí, nunca más habrá nombre.


Y el incierto y triste crujir de la seda de cada cortinaje de púrpura 

me estremecía, me llenaba de fantásticos temores nunca sentidos, 

por lo que, a fin de calmar los látidos de mi corazón me embelesaba repitiendo:

"Será un visitante que quiere entrar y llama a la puerta de mi habitación.

Algún visitante retrasado que quiere entrar y llama a la puerta de mi habitación.

Eso debe ser, y nada más."


Edgar Allan Poe; El cuervo (fragment), Obra Completa I, traducció d'Arturo Sánchez (2004, Aguilar / RBA)

els corbs anglesos a Metropolis
london 2008 © roser domínguez

El director Roger Corman, va dirigir l'any 1963 una pel·lícula força còmica inspirada en aquest poema de 1845. De fet, bona part de la seva filmografía a la dècada dels seixanta, està basada en l'obra d'Edgar Allan Poe. En total set clàssics del cinema de terror, produïts per l'American International Pictures i protagonitzats per l'inquietant Vincent Price (la inoblidable veu de "Thriller" de Michael Jackson). 



A continuació podeu llegir el fragment del poema en el seu idioma original, i a la Edgar Allan Poe Society of Baltimore, trobareu el text íntegre:

Once upon a midnight dreary, while I pondered, weak and weary,

Over many a quaint and curious volume of forgotten lore, 

While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping, 

As of some one gently rapping, rapping at my chamber door. 

“ ’Tis some visiter,” I muttered, “tapping at my chamber door —

Only this, and nothing more.”


Ah, distinctly I remember it was in the bleak December, 

And each separate dying ember wrought its ghost upon the floor. 

Eagerly I wished the morrow; — vainly I had tried to borrow 

From my books surcease of sorrow — sorrow for the lost Lenore — 

For the rare and radiant maiden whom the angels name Lenore — 

Nameless here for evermore.


And the silken sad uncertain rustling of each purple curtain 

Thrilled me — filled me with fantastic terrors never felt before; 

So that now, to still the beating of my heart, I stood repeating 

“ ’Tis some visiter entreating entrance at my chamber door — 

Some late visiter entreating entrance at my chamber door; — 

This it is, and nothing more.” 

Edgar Allan Poe, The Raven (fragment), American Review 1845


ENTRADES RELACIONADES

Literatura del segle XIX

► EDGAR ALLAN POE: DIA 33: episodis domèstics
► LORD BYRON: DIA 10: la foscor

Adaptacions cinematogràfiques:

► DAVIS GRUBB vs CHARLES LAUGHTON: DIA 29 | el coratge dels nens
► HARPER LEE vs ROBERT MULLIGAN: DIA 27 | viatges iniciàtics
► PHILIP K. DICK vs RIDLEY SCOTT: DIA 15 | la pluja
► JULIO CORTÁZAR vs MICHELANGELO ANTONIONI: DIA 13 | recuperar el to distret
► DAPHNE DU MAURIER vs ALFRED HITCHCOCK: DIA 9 | retorn al passat